Reflexions sobre la RSE

El jurament hipocràtic de l’empresa

We have to choose between a global market driven only by calculations of short-term profit, and one which has a human face.

Kofi Annan

Ramón Mullerat

Jeoffrey Chandler, pioner de la responsabilitat social de l’empresa (RSE), que ens acaba de deixar i que vaig conèixer i admirar, va dir en una ocasió: “No crec que la conducta ètica hagi de dependre del resultat econòmic. Suggerir que fer el bé ha d’estar justificat per la seva recompensa econòmica és amoral i perjudica la reputació de l’empresa. Fer el correcte perquè és el correcte (doing right because it is right) ha de ser el fonament de l’empresa”.

Els desastres financers que han sobrevingut als albors del segle, i la profunda recessió econòmica subsegüent, confirmen que un ordre econòmic exclusivament basat en la consecució de beneficis materials i orientat a aquesta, sigui per part de l’empresa o individualment, no només no pot satisfer la persona humana, sinó que fins i tot difícilment es pot assolir vistes les catàstrofes de les entitats financeres líders.

Avui les empreses ostenten més poder i influència que els mateixos governs. Com que el poder i la influència engendren responsabilitat, no només han d’evitar vulnerar els drets humans, sinó que han de protegir-los, promoure’ls i cooperar activament en la mitigació de la pobresa, la ignorància i les desigualtats socials. Aquest ha de ser el jurament hipocràtic de l’empresa.

És lògic que la RSE es ressenti de la recessió econòmica. Però és lògic que sigui així només fins a un cert punt. Si la RSE fos només filantropia, seria comprensible que les empreses reduïssin els seus donatius caritatius, per allò de primum vivere, deinde filosofare i l’exigència peremptòria de salaris i impostos. Però la RSE és molt més.

“És el compromís de gestionar l’activitat de l’empresa de forma responsable, de contribuir a una millor societat i un medi ambient net, integrant la preocupació social i mediambiental en l’empresa i en la seva interacció amb els grups d’interès (stakeholders).”

Si l’acció filantròpica es retreu en èpoques de crisi, no per això l’empresa s’ha de reduir, sinó que, al contrari, ha de redoblar els seus esforços en la gestió responsable i sostenible com a nova dimensió de l’estratègia empresarial.

Un pensador indi va dir que el món globalitzat ja té un cos però no té una ànima. Només l’exercici de la responsabilitat de les empreses i de tots pot engendrar aquesta ànima.

Ramon Mullerat

Advocat excopresident del Human Rights Institute, International Bar Association.

Autor de International Corporate Social Responsibility. The Role of Corporations in the Economic Order of the 21st Century, 2010